Categoria Història

CAMPANYA Tió de Nadal

 

El Tió de Nadal (també anomenat simplement tió, tronc de Nadal, soca, xoca o tronc) és un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a CatalunyaMalgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l’inici de l’Advent, i portar-lo a casa, on se’l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l’alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar

Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern. El tió és un ritual d’origen rural, significa l’abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l’auguri del renaixement de la natura després de l’estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.

La denominació “Fer cagar el tió” ve referida a la festa de fer-lo cagar. La frase té l’origen en les cançons tradicionals on tots el piquen amb un bastó i canten perquè cagui, per exemple: “Tió caga torró, d’avellana i de pinyó”.

Més