Categoria Història

Sant Joan – 2017

 

Divendres, 23 de juny de 2017 a les 22:00

Arribada de la Flama del Canigó i la Senyera a la Plaça de l’Ajuntament.

Seguidament, lectura del Manifest, encesa de la Foguera i emplaçament de la Senyera al Pont Vell.

Sardanes, coca i cava per a tothom.

Més

Presentació de l’entitat: CENTRE d’ESTUDIS LILLET

 

Després de la presentació del Centre d’Estudis Lillet (C.E.L.), inaugurarem l’Exposició de Mesures Antigues al Centre Cívic.

 

El tema de les mesures antigues és molt interessant i al temps apassionant. Pensem que pràcticament cada població tenia les seves mesures. També s’ha de distingir entre mesures de gra (blat, ordi, blat de moro, etc.) i líquid (vi, aiguardent, etc.). Pensem també que fins que no es va adoptar un sistema comú (sistema mètric decimal) això de les mesures era una espècie de “gambi qui pugui…”. Estic convençut que el Pere Boixader haurà fet una molt bona feia, tinc ganes de veure l’exposició. Xavier Fàbregas

Visita la Pàgina de Facebook

Més

CAMPANYA Tió de Nadal

 

El Tió de Nadal (també anomenat simplement tió, tronc de Nadal, soca, xoca o tronc) és un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a CatalunyaMalgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l’inici de l’Advent, i portar-lo a casa, on se’l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l’alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar

Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern. El tió és un ritual d’origen rural, significa l’abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l’auguri del renaixement de la natura després de l’estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.

La denominació “Fer cagar el tió” ve referida a la festa de fer-lo cagar. La frase té l’origen en les cançons tradicionals on tots el piquen amb un bastó i canten perquè cagui, per exemple: “Tió caga torró, d’avellana i de pinyó”.

Més