La figura del jutge de pau dins la nostra societat és una feina poc vista i moltes vegades poc reconeguda. Ser jutge significa tenir esperit de servei per al poble i per a la seva gent, i es caracteritza per realitzarse amb dignitat, serenitat i discreció. Moltes vegades, intentant complir aquests màxims, la persona que ho realitza perjudica la seva imatge i dignitat envers tercers.

Aquesta és la figura que he estat realitzant amb humilitat i treball durant 13 anys a la Pobla de Lillet. Ha estat una etapa llarga de la meva vida i una experiència molt enriquidora, la qual no em penedeixo d’haver realitzat i que he intentat dur a terme de la millor manera que he pogut, encara que moltes vegades m’ha comportat més problemes que alegries.

Com a premi a aquesta dedicació envers el poble i la seva gent, l’Ajuntament de la Pobla de Lillet m’ha tractat com si fos un drap brut. Com marca la llei, cada 4 anys es realitza el procediment per nomenar el nou jutge de pau titular del poble. Durant el període per presentar la sol·licitud, que és obert a totes les persones del poble, hi van haver-hi dos candidats per ocupar la plaça de jutge, entre ells jo mateix. Per raons que desconec, la segona sol·licitud es va retirar. Així, un cop acabat el termini establert per l’edicte del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, només va haver-hi la meva sol·licitud per presentar-se com a jutge de pau. L’Ajuntament llavors hauria d’haver realitzat un ple on es nomenés el nou jutge. No va ser així. Va passar el temps i, al cap de dos mesos des de la primera convocatòria, es va realitzar una ampliació del termini. Aquesta segona convocatòria va ser realitzada per poder presentar i ser escollida una candidatura manipulable de l’Ajuntament, ja que els vots s’han de tornar amb favors.

Aquests fets ocorreguts em fan arribar a la conclusió que la política actualment està per davant de la justícia i que la manipulació d’un ajuntament pot arribar tan lluny com vulguin els seus membres si governen amb majoria.

Però, ja que no es pot perdre l’esperança, esperem i confiem que algun dia a la Pobla de Lillet puguem dir que vivim en un poble just per a tots els pobletans, votem el que votem.